Fauna ornitològica (aucells).
Rapinyaires.

En aquest passadís començam amb la fauna ornitològica (els aucells), i ho feim amb els rapinyaires que es troben representats per vàries famílies diferents de la fauna Íbero-balear.



Els rapinyaires nocturns són aucells caçadors, d'activitat crepuscular i/o nocturna. Tenen poderoses urpes que no deixen escapar a les seves preses més habituals, com ara ratolins, insectes, rèptils i altres petits vertebrats. Els mussols presenten coloracions críptiques per mimetizar-se entre les soques i branques dels arbres. A més, compten amb plomalls al cap amb funcions de camuflatje. A Balears el més abundant és el mussol o mussolet de color gris amb els ulls ben grogs. L'altre espècie és el mussol reial. Altres mussols com la miula, el mussol migrant o la xuta són molt més rars.


En una sola vitrina es mostren vàries formes d'una mateixa espècie prou coneguda i que a més forma ella tota sola una família a part: l'òliba. Tan perseguida en tots els temps, considerada animal de mala sort missatjer del més enllà. Res més lluny de la realitat al tratar-se d'un actiu controlador de rosegadors.

Els rapinyaires diürns no tenen res a veure amb els mussols i òlibes, de fet a les guíes de camp les trobam ben separats, però per convergència evolutiva tan uns com els altres, han arribat a les mateixes estratègies morfològiques: vista excel·lent, urpes desarrollades i bec puntxagut. Els rapinyaires diürns estan ordenats per varis grups: podem contemplar als falconiformes, amb espècies tan vulgars com el xoriguer, conegudes i admirades com el falcó peregrí i d'altres molt més rares a Balears com l'esmerla o el grifó (aquest darrer només present en captivitat pels cetrers). Com hem indicat abans, entre els falcons podem destacar al maravellós falcó marí o de la reina, aucell que viu a Madagascar i que ens visita tots els estius per a poder criar. És insectívor, passant a una dieta bassada en aucellons petits a finals d'estiu, moment que ha d'emigrar de bell nou cap a Madagascar.



En una sola vitrina hi ha un exemplar de cada espècie de milana europea. Les milanes ò milans són rapinyaires molt beneficiosos i de gran elegància durant el vol. Planejen deixant veure la seva típica cua forcada. A Balears la milana reial o pollera està en seriós perill dagut entre altres coses, a l'ús il·legal del verí.


Pel que fa a les arpelles ("aguiluchos" en castellà) i les àguiles vertaderes, en tenim una representació al museu, podent destacar: l'àguila reial, l'àguila culebrera, el falcó vesper i l'àguila calçada ò esparver, l'única àguila vertadera que trobam a les Balears, normalment s'observen exemplars de fase clara (part ventral blanquinosa). Es tracta d'una espècie controladora també de rosegadors. Les arpelles són molt glàcils, amb les potes allargades. Quan volen mantenen les ales dirijides cap adalt en forma de "V". L'espècie més freqüent a Balears, especialment a les zones humides és l'arpella. Al final del passadís es mostra un exemplar d'àguila peixatera, espècie única del seu grup i que es troba en greu perill. Es tracta d'una espècie protejida de gran importància que utilitza les poderoses i rugoses urpes per a capturar peixos des de l'aire.




Els voltors són grans aucells que, encara que no siguin caçadors juguen un paper molt important a la natura actuant com a femeters i netejadors. L'exemplar de voltor negre conservat en el museu és un exemplar jove aconseguit a la Península fa anys. Actualment el voltor negre s'ha recuperat bastant a Mallorca dagut a l'intens esforç per part de l'Administració i voluntaris amants d'aquest gran animal. És el de major envergadura d'Europa. Cada any la mateixa parella posa un sol ou al mateix niu. El poll és cuidat pels dos sexes. A Mallorca es troba localitzat a la Serra de Tramuntana, visitant el plà de l'illa per menjar. El voltor comú o lleonat és molt abundant a la Península d'on precisament n'és l'exemplar de la vitrina en qüestió.