Fauna ornitològica (aucells).
Diferents famílies de petita i mitjana mida.

En aquest passadís hi ha aus de petita i mitjana grandària que es troben representades per 18 famílies, com els coloms i tórteres, les perdius i les guàtl·leres, que han estat peces de caça durant molts anys. Actualment 11 d'elles encara tenen molt interès per a l'esport cinegètic.

El sebel·lí, és una altre aucell conegut als camps de conreu, el podrem distinguir pels grans ulls de color grog. Per altre banda, trobam també els cucuis, que a part de poder-los reconèixer pel seu cant característic, són coneguts també pel costum que tenen de sustituir els ous d'altres aucellons pels seus propis, sense necessitat de cuidar als seus polls.

Les dues espècies d'enganapastors, parents de les falzies es troben també en una vitrina a part. Tot seguit trobam distintes espècies de còrvids, (5 espècies, de la Península, i Mallorca, entre elles el corb, que encara que protegida es considera controlable). Els aucells de prat com la gallineta d'aigua, la fotja o el gall faver, formen un grup caracteritzat per la presència d'escutet al front, es tracta d'una prolongació de la pell del bec.


 

 

Cal tenir en compte que la fotja és caçable, mentres que el gall faver per exemple, és una espècie protejida i actualment recuperada a Mallorca. Entre el públic general crida molt l'atenció un grup d'aucells molt bonics, d'atractives coloracions format per: l'abellerol, l'oriol, el puput, el gaig blau i l'arner. Cada un d'ells es classifica en una família a part, però al tratar-se d'aucells que tenen varis aspectes en comú (insectívors, bec llarg i puntxagut, coloracions cridaneres…), les presentam juntes.

 

Els túrdids en sentit ampli, estàn representats evidentment per tords, mèrl·leres, i la pàssera. Els primers són espècies caçables i ben conegudes per la gent del camp : tord grívia, tord burell o el tord flassader. Es tracta d'espècies que no crien a Balears però que arriben cada any durant la tardor i l'hivern, en recerca de temperatures més favorables i aliment.

La mèrl·lera, inconfundible per la coloració ben negre en el mascle (que contrasta amb el grog ataronjat del bec i pàrpads), es cosidera espècie no caçable però sí controlable, dagut als danys que pot ocasionar a les fruites.

El grup es completa juntament amb altres petits aucellons insectívors, parents pròxims, com el ropit, o els vitracs. El ropit és un aucelló migrador que malgrat no cria tampoc a Balears, ens visita cada any per passar l'hivern amb noltros. És un aucell territorial que marca el seu terreny i avisa als altres de la seva espècie, mostrant-lis la gran taca vermella-ataronjada, present al seu pit i cara. És un animal beneficiós que durant anys ha estat presa fàcil de garbellets i lloses, arts tradicionals de caça que avui en dia estan totalment prohibits.



Visita al passadís nº 3 i 4 (part dreta).
Fauna ornitològica (aucells). Diferents famílies d'aucells de petita mida.

Al començament dels passadissos nº 3 i 4 en una de les parets, estan representades 6 famílies de petits aucells que es poden veure tan a l'entrada o sortida d'aquests passadissos.

Hi ha exposades 6 famílies en concret, com per exemple els busquerets ò els teuladers, representades per a un total de 25 espècies. Entre elles hi trobam a les més petites de l'avifauna balear, com el passaforadí, els ullets de bou, la butxaqueta o el reietó.